exploradores

miércoles, 8 de febrero de 2017

CIRCUITS SENSORIOMOTORS

Una de les activitats que més agraden els xiquets de 3 anys a la nostra escola són els circuits sensoriomotors construïts amb qualsevol cosa que puga servir-nos per a sentir amb els peus, les mans o qualsevol part del cos, sempre i quan siga un material que es puga xafar o trencar sense conseqüències. Nosaltres utilitzem taps, oueres de cartró, peluixos, pilotes, estoretes amb diferents textures, cadires, etc.  per a crear-ne diferents.  És curiós com els xiquets trien lliurement construïr els seus propis circuits quan tenim temps de joc lliure o racons, i veure les seues variades creacions i com arriben a acords per establir on col.locar una o altra cosa o qui fa el recorregut primer i qui segon, no fa només que augmentar el nombre de situacions d'aprenentatge que, com a mestres, podem observar, valorar i avaluar.

CIRCUITS CREATS PER LA MESTRA





CIRCUITS CREATS PELS INFANTS







Podeu veure a les imatges com han col.locat les sabates ordenades de manera espontània. 

lunes, 6 de febrero de 2017


Continuem experimentant amb diversos materials i sensacions. En aquest cas hem fet fang amb la terra del pati i una mica d'aigua. hem sentit la seua textura verbalitzant si estava gelat, calent, tou, humit, sec i, finalment, hem pintat un quadre col.lectiu on el més important no era el resultat sinò el procés i el treball de maduració sensorial que ha portat cada alumne.


jueves, 19 de enero de 2017

Disculpeu les molèsties, però per qüestions d'autoaprenentatge i per canvis al programa drop-box que utilitze per compartir documents, el blog estarà temporalment amb canvis, ja que he de restaurar per complet la carpeta d'arxius compartits que comença a no estar disponible al març. Poc a poc aniré tornant a afegir tots els arxius per tal que pogau descarregar-se'ls.

Abraçades per a tots/es.

CANVIANT "LA MIRADA" A L'ESCOLA

Hola companys/es:


Aquest curs, ja que per fi, després de 8 anys i una supressió, he aconsseguit la meua plaça definitiva, m'he proposat canviar moltes de les pràctiques que portava a terme a l'aula i canviar, per damunt de tot, jo mateixa com a mestra. Venia observant des de fa temps que, tot i portar a terme projectes de treball, tallers de matemàtiques i llengua, unitats didàctiques, tallers experiencials i sensorials, entre d'altres moltíssimes coses, em passava molta estona parlant a classe, explicant coses que jo entenia perquè les havia vivenciat o perquè ja tenia uns coneixements que estaven ben lluny dels més petits. Treballava els projectes organitzant jo els punts a tractar o mig guiant els menuts per tal que treballaren un o altre projecte que em pareixia interessant o em feia moltíssima il.lussió desenvolupar, però ara, després d'aquesta primera dècada de treball i observant els canvis que hi ha a la societat, les exigències que hi tindran quan siguen adults, les capacitats i competències que han de desenvolupar, me n'adone que no puc seguir treballant així, que he de canviar alguna cosa. Aquest curs he trobat persones que m'estan "obrint la mirada" per tal de "mirar" amb altres ulls els més menuts. Estic aprenenet a ESCOLTAR-LOS, amb majúscules, a deixar-los parlar i extraure d'eixes petites-grans converses allò que més els interessa. Pot ser siga la cosa més insignificant del món o pot ser siga quelcom cridaner, però independentment del que jo pense al respecte estic respetant eixes necessitats i treballant al voltant de les mateixes. Enguany, per exemple, vaig començar el curs amb unes idees per a treballar i he acabat fent coses que ni m'havia plantejat: tortugues, perquè el meu David no parava de repetir "oyeeee, tú sabes que yo tengo 3 tortuuuuus", Argentina, perquè la meua Sofía va viatjar allí un mes al primer trimestre per veure la família i vam aprofitar per enviar-nos correus electrònics, vídeos amb balls, fauna, flora, monuments, música, gastronomia...etc. 

A més a més, un dels grans canvis que estic aprenent a fer és aquell que implica donar llibertat per elegir els jocs i materials per jugar al temps de "racons" i no fer absolutament res. Es a dir, no guiar, no parlar, no modificar, no dir així no es juga, eixa peça no va ahí, etc, etc, etc. Jo estic molt acostumada a "obligar" a jugar d'una determinada manera els nens, explicant unes normes de joc i una única i vàlida manera de jugar, però això, només feia que retallar el 90% de possibilitats d'un material que, si bé a mi no se m'ocorreria utilitzar-lo d'eixa forma, a ells se'ls ocorre de ben segur. Açò suposa un treball dur per la meua part, ja que simplement he d'estar ahí, organitzar el material per tal que estiga visible i a l'abast, sempre a l'altura dels més menuts per tal que siguen ells qui s'agafen i guarden el que utilitzen. A més he d'estar callada i controlar els meus impulsos de correcció i evitar excedir-me en el reconeixement de cada cosa que fan, perquè això, moltes voltes els fa realitzar coses pel fet d'agradar al mestre/a i no per pròpia satisfacció. Vaig anotant les converses que escolte, els experiments que fan, els conceptes que van descobrint ells sols o amb interacció amb els companys i vaig modificant materials, afegint-ne de nous o retirant aquells que ja no compleixen funció alguna. vaig recollint el treball amb fotografies i vídeos. Pareix fàcil, però no ho és, perquè estem molt acostumats a ser nosaltres els protagonistes de l'aprenentatge dels més menuts, quan deuen ser-ho ells. Nosaltres no deguem ser transmissors dels nostres coneixements, sinò fer camí per a que ells puguen descobrir-ho per sí mateixos. Per què presentar una seriació i treballar-la un i altra vegada si ells a soles són capaços de crear-la amb espontaneitat i reproduïr-la? És veritat que és un aprenentatge més lent, però per altra banda respecta les necessitats dels nens, els ritmes i com que l'aprenentatge el fan realment ells i no sóc jo la que conta com es fan les coses, es fa més significatiu i amb més repeticions queda totalment integrat i preparat per a servir de base al següent escaló. A més, quina pressa tenim per tal que aprenguen, si l'aprenentatge, els coneixements i la informació avuí en dia estan a l'abast de tothom? El que hem de donar-los són estratègies, vies d'experimentació amb eixa informació i conceixements, oportunitats d'aprenentatge, respecte per les diferents formes de fer-ho, respetcte a la diversitat de pensament i respostes per enriquir-nos uns als altres. No hi ha una única resposta vàlida o un únic camí per a arribar i cadascú ha de descobrir quin és el seu, amb esforç i il.lussió, amb confiança i seguredat i això sols és possible si respectem els ritmes i donem llibertat als més menuts., 

He de remarcar que tot i que hi ha moltíssima llibertat, sí que hi ha unes normes ben establertes que els xiquets de 3 anys compleixen prou bé i m'ha sorprés la gran autonomia, originalitat i creativitat que tenen i que experimenten amb seguredat i confiança en sí mateixos. Tot açò també està fent possible aproximar-me a les necessitats i ritmes de cadascú i possibilitar un aprenentatge cooperatiu, integrant tot l'alumnat, incloent al de NESE.

Ací vos deixe unes imatges d'algunes de les activitats i jocs que ells estan portant a terme.
















miércoles, 16 de noviembre de 2016

TREBALLANT LA MUSCULATURA FACIAL I LES SENSACIONS A LA BOCA

Un dels aspectes que hem de treballar a l'Educació Infantil és el desenvolupament de la musculatura facial y mandibular pels efectes directes que va a tenir al desenvolupament i adquisició del llenguatge. Sabem que un xiquet que no controla els seus músculs facials, incloent la llengua, va a tenir dificultatds per pronunciar els diferents fonemes de forma correcta, encara que no només influeixen aquestos aspectes, també prenen gran importància el control del pas de l'aire, la força i velocitat amb que es deixa eixir i la musculatura de la gola.

Avuí vos deixe amb un exercici que encanta a grans i menuts, pel fet de ser "alguna cosa" prohibida a casa i que resulta d'allò més divertit: escopir aigua el més lluny possible.

Hem eixit al pati amb el nostre got d'aigua, s'hem omplit la boca notant-la plena i sentint la sensació de com els músculs facials s'estiren i al mateix temps pressionen per retindre-la a dins i després hem fet força amb ells per escopir-la el més lluny possible. 

Què us sembla? Els meus nanos han eixit encantats!

jueves, 20 de octubre de 2016

SENSACIONS AMB ELS PEUS



Una de les coses que fem cada setmana, al menys un parell de vegades, és llevar-se les sabates i calcetins per fer ioga o alguna activitat sensorial.

Com podeu veure, ací estem experimentant diferents sensacions amb diverses textures utilitzant els nostres peus.

A més, llevar-se les sabates i calcetins implica una tasca complexa per als menuts, ja que quan acaben han de tornar a posar-se'ls. Uns poden sols, altres necessiten ajuda, però són els companys qui ajuden als qui no poden. D'aquesta manera es motiven uns als altres i treballem l'adquisició d'autonomia.

Els encanta anar descalços!

TEXTURES AMB SPAGUETTI

Mireu que bé s'ho passen els menuts de 3 anys. En aquesta ocasió hem estat experimentant amb spaguetti. Primer vam veure quina textura tenien sense bollir i la seua fragilitat. se'ns trencaven de seguida! i què va passar? Que de sobte d'un spaguetti en teniem dos, tres, quatre i sense voler havíem pres contacte amb la fracció, encara que no arribaren a entendre-ho del tot. Però per alguna cosa es comença i què millor que amb la pràctica real.

Després vam tocar els spaguetti bollits amb un poc d'oli i vam veure que tenien una textura apegalosa, greixosa i esvarosa.

Això sí, no tan sols van utilitzar les seues mans per experimentar...