exploradores

lunes, 20 de noviembre de 2017

ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI

Ja fa uns dies compartia amb vosaltres la "revolució" a l'aula que estava portant a terme pel que fa a la manera d'organitzar el temps a la classe i les diferents activitats.

Avui volia compartir l'organització espacial de la classe, ja que sense ella és impossible poder realitzar tots els canvis necessaris per a la millora educativa.

Per a mi, una classe necessita molt d'espai lliure, gran, sense obstacles, que permeta als alumnes triar com i on volen treballar, perquè sabem que cada xiquet segueix un ritme de desenvolupament i, en Educació Infantil, al menys, no podem obligar un xiquet o xiqueta a estar asegut a una cadira quan, motriument i psíquicament no està preparat. És per això que aneu a observar a la fotografia com les taules de treball estan totalment apartades a un racó de la classe, per tal que molesten el menys possible i, al mateix temps, puguen ser utilitzades pel menut o menuda que vulga.




Un espai ample invita a la participació a les activitats sensorials, motrius i grafomotrius, que requereixen de moviments amplis, llibertat i espai per fer-ho. Al mateix temps, quan realitzem el treball-joc individual als matins, molts són els menuts que trien una estora per jugar a terra còmodament i tenir així un espai delimitat per ells/elles sols/soles.

Un altre aspecte que cal destacar és que amb aquestos canvis, s'elimina la estructuració de l'alumnat per equips, on cada xiquet seu sempre o durant un període de temps determinat amb els mateixos companys i al mateix lloc. 

Per què els he eliminat?

En primer lloc perquè està demostrat que quantes més interaccions diferents amb diferents companys s'establisquen entre els xiquets i xiquetes, més enriquit serà el seu aprenentatge. Si sempre seuen amb els mateixos companys eixos aprenentatges resulten més pobres i limitats.

En segon lloc, quan deixem llibertat per seure on cadascú vol es creen moments de conflicte perquè uns volen seure on estan altres. Són moments perfectes per treballar la resolució pacífica de conflictes i, per tant, de creixement personal.  Confiar en els alumnes i visualitzar que ells saben solventar eixos conflictes i seure on volen cada dia és una forma de crear un vioncle més fort amb el mestre/mestra i transmetre'ls eixa confiança. "Confie en tu, sé que saps fer-ho i jo no t'obligue a seure a cap lloc" "Seu on tu avui necessites"

I en últim lloc, si l'alumnat disposa d'un lloc asignat, tendeixen a ser molt possessius amb eixe lloc i els costa compartir-lo. Moltes vegades veig mestres, i a mi mateixa també, enfadades o enfadats perquè un determinat xiquet o xiqueta no comparteix, però per a ells és molt difícil quan estan inmersos en un món que els diu constantment que açò o allò és seu. Estan envoltats d'elements, d'objectes materials que "porten" el seu nom i ells, que per natura són egocèntrics i possessius, tenen encara més dificultats per compartir.  Eliminar la possessió d'un lloc obri la porta a la reflexió, a aprendre a compartir, a seure amb diferents companys cada dia i a veure la classe des de diferents perspectives, la qual cosa també condiciona les estructures cerebrals que es van a crear.








domingo, 29 de octubre de 2017

¿PER QUÈ ALS XIQUETS NO ELS AGRADA LLEGIR NI ESCRIURE?

Hola seguidors/es:

Com sabeu, a finals del curs passat vaig tenir problemes amb el núvol i molts materials que tenia ací compartits s'han despenjat, per la qual cosa el bloc, ara mateix, està en reconstrucció. Aprofitant aquesta circumstància per fer neteja de coses que ja no les porte a terme o aspectes que ara em resulten poc apropiats, perquè com be sabem la vida de mestre és molt llarga i els temps et va donant altres perspectives i aprenentatges.

Una de les novetats que he introduït són els vídeos, xarrades, articles i lectures interessants que podeu trobar a la columna de la dreta.

Avuí vos deixe amb un article que m'ha encantat al voltant de la lectura i l'escriptura que va més enllà d'aquestes dues propostes i ens fa reflexionar sobre la infància, la qualitat del temps que oferim als més menuts com a pares/mares i mestres, el ritme de vida que els fem portar, el respecte a la seua infància i llibertat entre d'altres aspectes, de la ma d'un dels pedagogs que més m'agraden: Francesco Tonucci i transcrit per Gaspar Izquierdo Ros.

Podeu descarregar el text al següent enllaç.

¿PER QUÈ ALS XIQUETS NO ELS AGRADA LLEGIR NI ESCRIURE?



lunes, 23 de octubre de 2017

REVOLUCIÓ A L'AULA

Ja fa molt de temps que a l'aula veia que alguna cosa fallava. Tots els dies l'assemblea, projectes portats a terme per tots amb dossier de fitxes per recollir de manera visual i per a tots igual el que havíem aprés, treball tots al mateix temps, plantejament de diverses activitats que pensava eren per a tots i que no ho eren, etc. Aquest fet es va agravar el curs passat quan em vaig incorporar al meu centre actual, el qual aten a un gran nombre d'alumnat amb transtorn de l'espectre autista. La gran dificultat que comporta treballar amb ells, el desconeixement i la falta de preparació per a fer-ho, així com la manca de recursos personals i materials em van moure primer a formar-me acudint a diverses associacions, ja que el servei de professorat no disposava de cap curs adient, i, després, a replantejar-me el meu treball i, per fi, canviar la classe totalment, posant-la potes per amunt.

Així és que aquest any i després d'haver visitat alguns centres per enriquir-me he canviat per complet el plantejament de la meua aula d'Educació Infantil per poder arribar a tots i totes i tractar d'incloure al meu alumnat amb dificultats.

La primera cosa que "m'he carregat" ha estat l'assemblea dels matins. Si bé l'assemblea és un recurs molt vàlid per als primers mesos d'Educació Infantil, ja que permet als alumnes sentir-se segurs amb el conceixement d'aquesta rutina, conèixer el nom dels companys i mestres, situar-se en l'espai i el temps, etc., una vegada superats aquestos mesos es fa molt avorrida i el que jo venia observant, l'alumnat desconecta completament i provoca més conflictes que aprenentatges. A més, l'assemblea no s'adapta a les necessitats de l'aula quan en ella tenim alumnat amb diversitat funcional i agrava encara més aquestes diferències, dificultant la plena inclusió. Ara imagineu el que pot suposar repetir l'assemblea dia rere dia durant tres cursos. Jo, sincerament, estava molt farta.

I què és el que faig? 

Quan arribem al matí ens reunim en "assemblea" 5' per donar-nos el bon dia i veure l'horari de classe per saber quines activitats toquen durant la jornada. El nostre horari està elaborat de manera visual amb pictogrames d'ARASAAC, de manera que l'alumnat aprén a interpretar-les i facilitem la comunicació a l'alumnat TEA. Estem dotant d'un sistema de comunicació nou a tot l'alumnat, no sols a l'alumnat amn dificultats.

En acabar cada xiquet tria un joc de safata -tenim una gran varietat de jocs classificats a les safates de manera molt visible amb cartells amb fotografia, per facilitar la ubicació de cada material, i durant 45' els alumnes juguen a soles, recollint el material quan acaben i triant un altre. Aquest fet em permet a mi sugerir alguns jocs a alumnes que pense necessiten treballar alguna cosa més concreta, de manera que al llarg de la setamana vaig treballant amb tots i reforçant individualment el que necessiten. Al mateix temps, com que cada xiquet és autònom, em permet poder atendre tots els dies durant 10' a l'alumnat amb TEA, treballant les peticions, el contacte, la comunicació, etc., cosa que abans no podia perquè suposava descuidar a la resta del grup i atendre a aquestos alumnes deixant ben marcat les seues diferències. Ara aquestes diferències pasen desapercebudes, ja que cadascú està fent coses ben diferenciades. 

Els materials disponibles són variats i van de menys complexos a més, de forma que em facilita l'atenció individual, perquè puc estar atenent a alguns xiquets mentre altres estan fent jocs que ja dominen, però tots van passant per tot de manera voluntària.

És important tindre una varietat gran per tal que cada xiquet estiga treballant en la seua activitat i, al mateix temps, puga canviar quan acabe. Tampoc hem d'oblidar-nos d'anar guardant materials que ja estan molt treballats i traure de nous, per evitar l'avorriment i mantenir la motivació.

En acabar el joc individual realitzem la rutina de l'esmorzar i eixim al pati, deixant la classe neta prèviament, fregant els plats i gots utilitzats, agranant i llavant el terra si és necessari - activitats que realitzen els meus alumnes-.

Després del pati tornem a l'aula i, ara sí, realitzem l'assemblea, però una assemblea que va enfocada a parlar d'aquelles coses que han succeit al pati: conflictes per resoldre, coses que ens han agradat o no, jocs que hem realitzat, etc. També aprofitem per si algú vol contar alguna cosa més personal. Treballem per tant els valors, la socialització, l'assertivitat -ja que són ells els qui solucionen els conflictes i els qui troben la resposta al que ha ocorregut i com solventar-ho-, l'establiment de normes i conseqüències -són ells qui estableixen les normes de l'aula entre tots i els qui decideixen les conseqüències a determinats fets que tothom ha de cumplir i ells qui estan ben atents quan no es compleixen per fer valer i aplicar les conseqüències triades-.

L'alumnat amb dificultats està present a l'assemblea de manera relaxada, ja que aquesta la realitzem al racó de relaxació, per tal que puguen estimular-se sensorialment amb les diferents textures, baixar el seu ritme d'activitat i centrar-se a la tornada a l'aula. D'aquesta manera estem amb ells i estan dins del grup classe. donant-nos oportunitat a tots de participar en la seua relaxació.


És en aquesta assemblea que aprofitem també per fer  endevinalles, poesies, refranys.

En acabar l'assemblea realitzem activitats d'estimulació sensoriomotriu, diàriament, que impliquen molt de moviment, joc individual, en grup, d'equip, col.laboratiu, activitats de rotació, etc., responent a les necessitats d'acció dels més menuts i facilitant que, amb aquestes necessitats resoltes, pogam demenar-los uns minuts de calma i tranquil.litat sense desviar la seua atenció, evitant l'avorriment, la frustració i les crides d'atenció poc desitjades.


Les vesprades les dediquem als projectes, ioga, meditació, tallers de cuina, joc lliure en grupets, estimulació del llenguatge, grups interactius, entre d'altres.

Faig menció especial als projectes de treball. Si bé han sorgit d'una necessitat comuna del grup envers un tema concret, el seu estudi i investigació és voluntari. El treball el realitzem en xicotets grups, mentre la resta fa altre tipus d'activitat i sempre buscant l'aprenentatge, més que el resultat final de dossier. Així realitzem projectes on no elaboren cap dossier per a casa però sí hi ha un important treball al darrere amb una finalitat ben concreta i útil per a la vida reial, com per exemple aprendre coses d'Àfrica per tal de poder ajudar els xiquets d'allí col.laborant amb una ONG a través de la venda d'articles elaborats artesanalment a l'aula; estudi dels dinosaures i creació d'una exposició cultural a la que acudeixen alumnes, companys i famílies amb tota l'organització que comporta; el descobriment del poble on viuen a partir de les necessitats d'adquirir certs productes o fer servir certs serveis a partir de la visita reial de comerços i serveis en diferents eixides per la localitat on han de participar i organitzar les diferents activitats i els pasos que deuen seguir per poder realitzar-les: comprar alguna cosa, enviar una carta, traure un llibre de la biblioteca, etc. Exemples de projectes aplicats a la vida reial amb una practicitat palpable i una finalitat ben definida.


Així puc dir que he anat evolucionant des del treball amb fitxes de projectes, treball de taula i per a tot el grup, a pràcticament no seure a la cadira i cada alumne realitzant activitats ben diferents en cada moment, respectant el ritme i la llibertat de cadascun d'ells.  

viernes, 28 de abril de 2017

TEATRE DE TITELLES

Si no teniu teatre per fer titelles no fa falta gastar molts diners. una caixa de cartró gran o mitjana ens servirà per construir-ne un. A més, el fet de crear i construir, de reciclar amb els nostres fills o alumnes va a crear una unió entre l'adult i ells i aconseguirà que valoren més el joc o material en qüestió, al mateix temps que els farà més creatius i ensenyarà com obtindre productes de material de desfeta. Crear un projecte per un mateix requereix fer un planning d'aquells passos que cal seguir, així com pensar els materials que fan falta i els llocs on puc aconsseguir-los. 

Quant menys material tenen a l'avast, més treballa el seu cervell i més aprenen. 

Construïm des de zero.


MEDITACIÓ

Completant el treball que es fa amb la pràctica del ioga nodrint el nostre èsser de forma plena, la meditació és un altre art que cal practicar per tal de prendre consciència del ser, del ací i el ara i fugir de l'estrés constant a què ens porta este ritme de vida al que estem sotmesos.

Practicar la meditació-visualitzacions des de ben menuts va a facilitar la seua posada en pràctica d'adults, millorant la creativitat, flexibilitat, l'autocontrol, les conexions neuronals, el vocabulari, les expressions, l'atenció i la concentració.

He començat a posar-la en pràctica aquest curs amb els més petits de l'escola, a p-3. 

La meditació comporta tot un ritual: llums apagades, silenci, encens, coixinets, mantes, música relaxant i visualitzacions.

Jo estic utilitzant els llibres de Maureen Garth sobre meditació per a infants. Són xicotetes històries llegides en veu pausada, suau, que ajuda els menuts a visualitzar determinats contextos, per la qual cosa han de tancar els ulls i posar molta atenció. No és gens fàcil. Hi ha qui ho fa sense cap problema i qui té més dificultats. però hem de respectar els ritmes de cadascú, la pròpia evolució i aprenentatge. el propi autocontrol, de la mateixa forma que nosaltres, com a adults no tenim la mateixa capacitat per a fer-ho uns o altres. En acabar els textos preguntem "Tu què t'has imaginat?" i ajudem els més menuts a expressar la seua visualització. Tot cap a les seues respostes; mai els diem "això no apareixia al text", perquè la seua imaginació té la llibertat de fer o desfer com vulga, per tant totes les aportacions són igual de vàlides i mai valorem una o altra resposta, simplement escoltem el que tenen a dir. De la mateixa forma no forcem ningú a repondre si no vol. 


La meditació és una pràctica que no podeu perdre's.




TRAGUEM L'ESCOLA AL CARRER

Aquest curs, com sabeu, estic en un procés de canvi, de canvi de mirada, canvi de paper dins l'aula. Ja fa temps que reflexione sobre el meu paper i sé que hi ha coses que vull canviar. Vull deixar de ser protagonista, deixar de manar, deixar de parlar. vull que ells facen, construisquen, estableixin conexions, es relacionen i tinguen experiències i cada volta crec menys en una escola tancada a dins d'un aula, sota 4 parets i un sostre. Sé que els xiquets necessiten eixir, mour'es, parlar, somriure, experimentar, errar i tornar  a intentar, provar diversos camins i sé que moltes voltes el petit espai de l'aula ho impedeix. Estic simplement observant, observant-los, observant-me, obrint ben be els ulls i tots els sentits, intercanviant amb companyes, llegint molt, observant molt i, mentres tant vaig fent, vaig fent canviant cap on vull anar, poc a poc, pas a pas, fent la feina ben feta. 


Eixir al carrer molt més a sovint és un dels objectius que tinc dintre meu i que he tractat d'aconseguir aquest curs. Eixir al carrer no sols va enfocat als objectius que nosaltres tenim en ment, sinò que en el transcòrrer del temps de l' activitat externa, els xiquets mateixos et plantegen objectius que ni tan sols t'havien passat pel cap i, de sobte, et trobes treballant altres aspectes de ben diferents a l'objectiu principal. Açò, per a mi, és més que enriquidor. Ells estan aprenent i no hi ha millor manera de fer-ho que en un món real, no en un món fictici i descontextualitzat.






Plantant pins (dia de l'arbre)



PROJECTE ELS COLORS

Aquest curs a P-3 estic realitzant un projecte anual anomenatl "Els colors" de segur que molts de vosaltres heu portat a terme alguna cosa similar. La idea me la va donar la meua amiga i companya Esther Cruanyes, gran mestra, creativa, innovadora i única com cap altra. després, la meua cap d'estudis em va reforçar aquesta idea per tal que fora un projecte mensual anual. i així ho estic fent.

Cada mes hem treballat un color. a classe muntem el racó d'eixe color en concret on els alumnes aporten materials ben diversos. 

Durant el mes el tenim present i en finalitzar portem a terme la festa del color, amb música, cançons, poemes i una activitat al voltant del color protagonista.

Ací vos deixe algunes de les idees que hem anat elaborant.

OCTUBRE: MARRÓ



TALLER DE PINTURA AMB XOCOLATA


NOVEMBRE. TARONJA

TALLER DE CUINA. SUC DE TARONJA I BESCUIT DE CARLOTA



DESEMBRE-GENER. GROC

SUC DE LLIMA I TALLER DE PINTAR PEDRES


FEBRER: BLAU

MÒBILS AMB FENÒMENS METEOROLÒGICS

MARÇ: ROIG

MANUALITAT. POESIA DEL COLOR ROIG AMB UN COR
(disculpeu, però se'm va passar fer la foto del resultat)