exploradores

martes, 10 de abril de 2018

LA VIDA I LA MORT A L'AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL

La vida i la mort són dos conceptes que van units. Un no pot existir sense l'altre. Però, comprendre que tot ésser viu algún dia ha de morir per tancar el cicle de la vida i acceptar-ho pot resultar molt complexe depenent de les nostres vivències, la nostra cultura i com ens han educat envers la vida i la mort des de menuts.

A la nostra societat, tendim a protegir els nostres infants entorn a la mort, perquè considerem que és una cosa trista, injusta moltes vegades i dolorosa. Suposa deixar anar aquell o aquella a qui estimem i que tantes coses ens ha aportat. Tractar i enfocar la mort  i com fer-ho és una decisió molt personal que vindrà influenciada per com ho està vivint l'adult que trau o fa front a aquest concepte.

Moltes vegades, inconscientment, la manera de parlar de la mort o afrontar la mort en el dia a dia, fa que els més menuts i menudes  desenvolupen la mateixa por, incertessa o terror que els adults puguen tenir. És per això que avui, després d'haver estat reflexionant-hi la jornada d'ahir, quan va morir el hàmster que teniem com a mascota a la classe, he volgut aprofitar per tractar aquest fet natural de la mateixa manera, amb total naturalitat.

Havia preparat la nostra mascota dins una caixeta de cartró, ben sellada i envoltada amb plàstics protectors, amb una finestreta de plàstic per si de cas algú o alguna tenia curiositat de  veure'l per confirmar que era cert que havia mort. No feia gens d'impressió, ja que estava com adormit, amb una expressió serena.

Només arribar a classe, els he contat el que havia passat l´'ultim dia de les vacances de Pasqua. Algunes i algunes han posat cara de pena, altres d'incredulitat i alguns d'incertessa perquè no comprenien molt bé que significava tot allò. Tots i totes han volgut vore'l.

Hem decidit que anàvem a enterrar-lo al jardí de l'escola, on cap xiquet o xiqueta juga amb la terra. Per tant tots han agafat pales i han començat a fer un clot, amb total naturalitat. Després hem fet un rogle, hem depositat la caixeta a dins i, per torns, hem anat dient quines coses ens havia aportat la nostra mascota, què haviem aprés de "Bigotes" i què era el que més ens havia agradat d'ell. En acabar cada xiquet i xiqueta ha anat tirant una miqueta de terra al forat fins que ha quedat ben tapat i l'han cobert amb pedres. I, finalment, hem decidit cantar una cançó alegre, perquè, una de les nenes ens ha dit que ara ell estava a l'estel dels animals, amb la seua gosseta que va morir fa poc de temps i això ens transmetia tranquilitat i alegria. Alguns han preguntat que si tornaríem a traure'l de la terra passat un temps i jo els he explicat que, quan un ésser viu mor, el seu cos li dona energia a la terra per tal que puguen créixer noves plantes ben boniques i nous animalets i insectes.

La veritat és que tots i totes ho han assolit amb molta naturalitat i estaven feliços de saber quant havien cuidat Bigotes, tot el que havien aprés i que, finalment, després d'una bona vida, ara descansava a l'estel i a la terra del jardí.

M'ha semblat un acte molt bonic. No he hagut d'inventar-me cap mentida i hem tractat el tema del cicle vital sense cap temor.

Si be la vida real ens possa a prova amb situacions molt més dolentes, pense que apropar els menuts i menudes als aspectes menys agradables de la natura d'aquesta forma, pot fer que ho accepten amb més facilitat i millore la seua comprensió.






martes, 23 de enero de 2018

EL TREBALL SENSE FITXES

Seguint amb els canvis dins l'aula, aquest curs m'he proposat experimentar com aprenen els alumnes, la seua evolució i motivació eliminant el treball de fitxes. Si bé la meua metodologia de projectes, fins ara, ha inclós un dossier de fitxes per recollir tot el treball realitzat al voltant del tema elegit, el trimestre passat vaig possar en marxa un projecte: "Els dinosaures", on no vam elaborar cap dossier.

Els alumnes i les alumnes van investigar moltíssim, estaven molt motivats i, sorprenentment van escriure, dibuixar, retallar, "llegir" més que si hagués elaborat qualsevol tipus de fitxa per recollir els resultats. S'oferien voluntaris constantment per treballar-hi. 

Vaig organitzar la tasca en diferents sessions, a mesura que anaven aportant material i treballàvem en xicotet grup, de manera que mentre uns estaven jugant als jocs de safates o per parelles, altres estaven amb mi elaborant el material que vam crear amb la finalitat de fer una exposició-museu a la qual convidaríem  a les famílies, amb tot el què comportava. 
Havíem de deixar tot ben organitzat, etiquetat i repesentat, de manera que quedara ben clar allò que volíem mostrar.

El projecte va comptar amb experts en la matèria externs que van venir a formar-nos i vam organitzar una jornada de famílies un diumenge, per tal d'anar tots junts/es a visitar una exposició de dinosaures al Museu de les Ciències i ampliar els vincles establerts entre família.escola. Aquesta va ser, sens dubte, una experiència màgica: el fet d'anar a un entorn fora del recinte escolar, amb la mestra i totes les famílies, germans, iaios o iaies, compartir dinar de pic-nic a l'antic llit del riu Túria, jugar a jocs tradicionals...

Per finalitzar i com que no teníem cap dossier de treball, enllaçant el projecte amb la temàtica central del centre en aquest curs, el cinema, vam elaborar un curtmetratge on quedava representat tot el procés del que havíem fet, els resultats i les nostres impressins mitjançant entrevistes de grup.

Va ser tot un èxit que vàrem estrenar a classe, com si ens trobàrem al cinema, cuinant prèviament roses (cotufes, dacsa) per acompanyar la projecció.

Ací podeu veure algunes imatges dels materials que vam elaborar.













Darrere d'aquest treball, he pogut experimentar i vivenciar com els meus alumnes i les meues alumnes han estat més motivats envers al treball de lectura, escriptura, creació, investigació i art que  el curs passat, quan vam elaborar de cada projecte un dossier de fitxes. Sorprenentment, alumnes que no volien mai treballar sobre paper i els costava moltíssim, sent molt lents i sense cap interés, han volgut participar d'aquesta manera de fer amb un objectiu ben clar i establert, amb una finalitat pràctica que dona sentit a allò que fem a classe.

lunes, 20 de noviembre de 2017

ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI

Ja fa uns dies compartia amb vosaltres la "revolució" a l'aula que estava portant a terme pel que fa a la manera d'organitzar el temps a la classe i les diferents activitats.

Avui volia compartir l'organització espacial de la classe, ja que sense ella és impossible poder realitzar tots els canvis necessaris per a la millora educativa.

Per a mi, una classe necessita molt d'espai lliure, gran, sense obstacles, que permeta als alumnes triar com i on volen treballar, perquè sabem que cada xiquet segueix un ritme de desenvolupament i, en Educació Infantil, al menys, no podem obligar un xiquet o xiqueta a estar asegut a una cadira quan, motriument i psíquicament no està preparat. És per això que aneu a observar a la fotografia com les taules de treball estan totalment apartades a un racó de la classe, per tal que molesten el menys possible i, al mateix temps, puguen ser utilitzades pel menut o menuda que vulga.




Un espai ample invita a la participació a les activitats sensorials, motrius i grafomotrius, que requereixen de moviments amplis, llibertat i espai per fer-ho. Al mateix temps, quan realitzem el treball-joc individual als matins, molts són els menuts que trien una estora per jugar a terra còmodament i tenir així un espai delimitat per ells/elles sols/soles.

Un altre aspecte que cal destacar és que amb aquestos canvis, s'elimina la estructuració de l'alumnat per equips, on cada xiquet seu sempre o durant un període de temps determinat amb els mateixos companys i al mateix lloc. 

Per què els he eliminat?

En primer lloc perquè està demostrat que quantes més interaccions diferents amb diferents companys s'establisquen entre els xiquets i xiquetes, més enriquit serà el seu aprenentatge. Si sempre seuen amb els mateixos companys eixos aprenentatges resulten més pobres i limitats.

En segon lloc, quan deixem llibertat per seure on cadascú vol es creen moments de conflicte perquè uns volen seure on estan altres. Són moments perfectes per treballar la resolució pacífica de conflictes i, per tant, de creixement personal.  Confiar en els alumnes i visualitzar que ells saben solventar eixos conflictes i seure on volen cada dia és una forma de crear un vioncle més fort amb el mestre/mestra i transmetre'ls eixa confiança. "Confie en tu, sé que saps fer-ho i jo no t'obligue a seure a cap lloc" "Seu on tu avui necessites"

I en últim lloc, si l'alumnat disposa d'un lloc asignat, tendeixen a ser molt possessius amb eixe lloc i els costa compartir-lo. Moltes vegades veig mestres, i a mi mateixa també, enfadades o enfadats perquè un determinat xiquet o xiqueta no comparteix, però per a ells és molt difícil quan estan inmersos en un món que els diu constantment que açò o allò és seu. Estan envoltats d'elements, d'objectes materials que "porten" el seu nom i ells, que per natura són egocèntrics i possessius, tenen encara més dificultats per compartir.  Eliminar la possessió d'un lloc obri la porta a la reflexió, a aprendre a compartir, a seure amb diferents companys cada dia i a veure la classe des de diferents perspectives, la qual cosa també condiciona les estructures cerebrals que es van a crear.








domingo, 29 de octubre de 2017

¿PER QUÈ ALS XIQUETS NO ELS AGRADA LLEGIR NI ESCRIURE?

Hola seguidors/es:

Com sabeu, a finals del curs passat vaig tenir problemes amb el núvol i molts materials que tenia ací compartits s'han despenjat, per la qual cosa el bloc, ara mateix, està en reconstrucció. Aprofitant aquesta circumstància per fer neteja de coses que ja no les porte a terme o aspectes que ara em resulten poc apropiats, perquè com be sabem la vida de mestre és molt llarga i els temps et va donant altres perspectives i aprenentatges.

Una de les novetats que he introduït són els vídeos, xarrades, articles i lectures interessants que podeu trobar a la columna de la dreta.

Avuí vos deixe amb un article que m'ha encantat al voltant de la lectura i l'escriptura que va més enllà d'aquestes dues propostes i ens fa reflexionar sobre la infància, la qualitat del temps que oferim als més menuts com a pares/mares i mestres, el ritme de vida que els fem portar, el respecte a la seua infància i llibertat entre d'altres aspectes, de la ma d'un dels pedagogs que més m'agraden: Francesco Tonucci i transcrit per Gaspar Izquierdo Ros.

Podeu descarregar el text al següent enllaç.

¿PER QUÈ ALS XIQUETS NO ELS AGRADA LLEGIR NI ESCRIURE?



lunes, 23 de octubre de 2017

REVOLUCIÓ A L'AULA

Ja fa molt de temps que a l'aula veia que alguna cosa fallava. Tots els dies l'assemblea, projectes portats a terme per tots amb dossier de fitxes per recollir de manera visual i per a tots igual el que havíem aprés, treball tots al mateix temps, plantejament de diverses activitats que pensava eren per a tots i que no ho eren, etc. Aquest fet es va agravar el curs passat quan em vaig incorporar al meu centre actual, el qual aten a un gran nombre d'alumnat amb transtorn de l'espectre autista. La gran dificultat que comporta treballar amb ells, el desconeixement i la falta de preparació per a fer-ho, així com la manca de recursos personals i materials em van moure primer a formar-me acudint a diverses associacions, ja que el servei de professorat no disposava de cap curs adient, i, després, a replantejar-me el meu treball i, per fi, canviar la classe totalment, posant-la potes per amunt.

Així és que aquest any i després d'haver visitat alguns centres per enriquir-me he canviat per complet el plantejament de la meua aula d'Educació Infantil per poder arribar a tots i totes i tractar d'incloure al meu alumnat amb dificultats.

La primera cosa que "m'he carregat" ha estat l'assemblea dels matins. Si bé l'assemblea és un recurs molt vàlid per als primers mesos d'Educació Infantil, ja que permet als alumnes sentir-se segurs amb el conceixement d'aquesta rutina, conèixer el nom dels companys i mestres, situar-se en l'espai i el temps, etc., una vegada superats aquestos mesos es fa molt avorrida i el que jo venia observant, l'alumnat desconecta completament i provoca més conflictes que aprenentatges. A més, l'assemblea no s'adapta a les necessitats de l'aula quan en ella tenim alumnat amb diversitat funcional i agrava encara més aquestes diferències, dificultant la plena inclusió. Ara imagineu el que pot suposar repetir l'assemblea dia rere dia durant tres cursos. Jo, sincerament, estava molt farta.

I què és el que faig? 

Quan arribem al matí ens reunim en "assemblea" 5' per donar-nos el bon dia i veure l'horari de classe per saber quines activitats toquen durant la jornada. El nostre horari està elaborat de manera visual amb pictogrames d'ARASAAC, de manera que l'alumnat aprén a interpretar-les i facilitem la comunicació a l'alumnat TEA. Estem dotant d'un sistema de comunicació nou a tot l'alumnat, no sols a l'alumnat amn dificultats.

En acabar cada xiquet tria un joc de safata -tenim una gran varietat de jocs classificats a les safates de manera molt visible amb cartells amb fotografia, per facilitar la ubicació de cada material, i durant 45' els alumnes juguen a soles, recollint el material quan acaben i triant un altre. Aquest fet em permet a mi sugerir alguns jocs a alumnes que pense necessiten treballar alguna cosa més concreta, de manera que al llarg de la setamana vaig treballant amb tots i reforçant individualment el que necessiten. Al mateix temps, com que cada xiquet és autònom, em permet poder atendre tots els dies durant 10' a l'alumnat amb TEA, treballant les peticions, el contacte, la comunicació, etc., cosa que abans no podia perquè suposava descuidar a la resta del grup i atendre a aquestos alumnes deixant ben marcat les seues diferències. Ara aquestes diferències pasen desapercebudes, ja que cadascú està fent coses ben diferenciades. 

Els materials disponibles són variats i van de menys complexos a més, de forma que em facilita l'atenció individual, perquè puc estar atenent a alguns xiquets mentre altres estan fent jocs que ja dominen, però tots van passant per tot de manera voluntària.

És important tindre una varietat gran per tal que cada xiquet estiga treballant en la seua activitat i, al mateix temps, puga canviar quan acabe. Tampoc hem d'oblidar-nos d'anar guardant materials que ja estan molt treballats i traure de nous, per evitar l'avorriment i mantenir la motivació.

En acabar el joc individual realitzem la rutina de l'esmorzar i eixim al pati, deixant la classe neta prèviament, fregant els plats i gots utilitzats, agranant i llavant el terra si és necessari - activitats que realitzen els meus alumnes-.

Després del pati tornem a l'aula i, ara sí, realitzem l'assemblea, però una assemblea que va enfocada a parlar d'aquelles coses que han succeit al pati: conflictes per resoldre, coses que ens han agradat o no, jocs que hem realitzat, etc. També aprofitem per si algú vol contar alguna cosa més personal. Treballem per tant els valors, la socialització, l'assertivitat -ja que són ells els qui solucionen els conflictes i els qui troben la resposta al que ha ocorregut i com solventar-ho-, l'establiment de normes i conseqüències -són ells qui estableixen les normes de l'aula entre tots i els qui decideixen les conseqüències a determinats fets que tothom ha de cumplir i ells qui estan ben atents quan no es compleixen per fer valer i aplicar les conseqüències triades-.

L'alumnat amb dificultats està present a l'assemblea de manera relaxada, ja que aquesta la realitzem al racó de relaxació, per tal que puguen estimular-se sensorialment amb les diferents textures, baixar el seu ritme d'activitat i centrar-se a la tornada a l'aula. D'aquesta manera estem amb ells i estan dins del grup classe. donant-nos oportunitat a tots de participar en la seua relaxació.


És en aquesta assemblea que aprofitem també per fer  endevinalles, poesies, refranys.

En acabar l'assemblea realitzem activitats d'estimulació sensoriomotriu, diàriament, que impliquen molt de moviment, joc individual, en grup, d'equip, col.laboratiu, activitats de rotació, etc., responent a les necessitats d'acció dels més menuts i facilitant que, amb aquestes necessitats resoltes, pogam demenar-los uns minuts de calma i tranquil.litat sense desviar la seua atenció, evitant l'avorriment, la frustració i les crides d'atenció poc desitjades.


Les vesprades les dediquem als projectes, ioga, meditació, tallers de cuina, joc lliure en grupets, estimulació del llenguatge, grups interactius, entre d'altres.

Faig menció especial als projectes de treball. Si bé han sorgit d'una necessitat comuna del grup envers un tema concret, el seu estudi i investigació és voluntari. El treball el realitzem en xicotets grups, mentre la resta fa altre tipus d'activitat i sempre buscant l'aprenentatge, més que el resultat final de dossier. Així realitzem projectes on no elaboren cap dossier per a casa però sí hi ha un important treball al darrere amb una finalitat ben concreta i útil per a la vida reial, com per exemple aprendre coses d'Àfrica per tal de poder ajudar els xiquets d'allí col.laborant amb una ONG a través de la venda d'articles elaborats artesanalment a l'aula; estudi dels dinosaures i creació d'una exposició cultural a la que acudeixen alumnes, companys i famílies amb tota l'organització que comporta; el descobriment del poble on viuen a partir de les necessitats d'adquirir certs productes o fer servir certs serveis a partir de la visita reial de comerços i serveis en diferents eixides per la localitat on han de participar i organitzar les diferents activitats i els pasos que deuen seguir per poder realitzar-les: comprar alguna cosa, enviar una carta, traure un llibre de la biblioteca, etc. Exemples de projectes aplicats a la vida reial amb una practicitat palpable i una finalitat ben definida.


Així puc dir que he anat evolucionant des del treball amb fitxes de projectes, treball de taula i per a tot el grup, a pràcticament no seure a la cadira i cada alumne realitzant activitats ben diferents en cada moment, respectant el ritme i la llibertat de cadascun d'ells.  

viernes, 28 de abril de 2017

TEATRE DE TITELLES

Si no teniu teatre per fer titelles no fa falta gastar molts diners. una caixa de cartró gran o mitjana ens servirà per construir-ne un. A més, el fet de crear i construir, de reciclar amb els nostres fills o alumnes va a crear una unió entre l'adult i ells i aconseguirà que valoren més el joc o material en qüestió, al mateix temps que els farà més creatius i ensenyarà com obtindre productes de material de desfeta. Crear un projecte per un mateix requereix fer un planning d'aquells passos que cal seguir, així com pensar els materials que fan falta i els llocs on puc aconsseguir-los. 

Quant menys material tenen a l'avast, més treballa el seu cervell i més aprenen. 

Construïm des de zero.


MEDITACIÓ

Completant el treball que es fa amb la pràctica del ioga nodrint el nostre èsser de forma plena, la meditació és un altre art que cal practicar per tal de prendre consciència del ser, del ací i el ara i fugir de l'estrés constant a què ens porta este ritme de vida al que estem sotmesos.

Practicar la meditació-visualitzacions des de ben menuts va a facilitar la seua posada en pràctica d'adults, millorant la creativitat, flexibilitat, l'autocontrol, les conexions neuronals, el vocabulari, les expressions, l'atenció i la concentració.

He començat a posar-la en pràctica aquest curs amb els més petits de l'escola, a p-3. 

La meditació comporta tot un ritual: llums apagades, silenci, encens, coixinets, mantes, música relaxant i visualitzacions.

Jo estic utilitzant els llibres de Maureen Garth sobre meditació per a infants. Són xicotetes històries llegides en veu pausada, suau, que ajuda els menuts a visualitzar determinats contextos, per la qual cosa han de tancar els ulls i posar molta atenció. No és gens fàcil. Hi ha qui ho fa sense cap problema i qui té més dificultats. però hem de respectar els ritmes de cadascú, la pròpia evolució i aprenentatge. el propi autocontrol, de la mateixa forma que nosaltres, com a adults no tenim la mateixa capacitat per a fer-ho uns o altres. En acabar els textos preguntem "Tu què t'has imaginat?" i ajudem els més menuts a expressar la seua visualització. Tot cap a les seues respostes; mai els diem "això no apareixia al text", perquè la seua imaginació té la llibertat de fer o desfer com vulga, per tant totes les aportacions són igual de vàlides i mai valorem una o altra resposta, simplement escoltem el que tenen a dir. De la mateixa forma no forcem ningú a repondre si no vol. 


La meditació és una pràctica que no podeu perdre's.