exploradores

lunes, 20 de noviembre de 2017

ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI

Ja fa uns dies compartia amb vosaltres la "revolució" a l'aula que estava portant a terme pel que fa a la manera d'organitzar el temps a la classe i les diferents activitats.

Avui volia compartir l'organització espacial de la classe, ja que sense ella és impossible poder realitzar tots els canvis necessaris per a la millora educativa.

Per a mi, una classe necessita molt d'espai lliure, gran, sense obstacles, que permeta als alumnes triar com i on volen treballar, perquè sabem que cada xiquet segueix un ritme de desenvolupament i, en Educació Infantil, al menys, no podem obligar un xiquet o xiqueta a estar asegut a una cadira quan, motriument i psíquicament no està preparat. És per això que aneu a observar a la fotografia com les taules de treball estan totalment apartades a un racó de la classe, per tal que molesten el menys possible i, al mateix temps, puguen ser utilitzades pel menut o menuda que vulga.




Un espai ample invita a la participació a les activitats sensorials, motrius i grafomotrius, que requereixen de moviments amplis, llibertat i espai per fer-ho. Al mateix temps, quan realitzem el treball-joc individual als matins, molts són els menuts que trien una estora per jugar a terra còmodament i tenir així un espai delimitat per ells/elles sols/soles.

Un altre aspecte que cal destacar és que amb aquestos canvis, s'elimina la estructuració de l'alumnat per equips, on cada xiquet seu sempre o durant un període de temps determinat amb els mateixos companys i al mateix lloc. 

Per què els he eliminat?

En primer lloc perquè està demostrat que quantes més interaccions diferents amb diferents companys s'establisquen entre els xiquets i xiquetes, més enriquit serà el seu aprenentatge. Si sempre seuen amb els mateixos companys eixos aprenentatges resulten més pobres i limitats.

En segon lloc, quan deixem llibertat per seure on cadascú vol es creen moments de conflicte perquè uns volen seure on estan altres. Són moments perfectes per treballar la resolució pacífica de conflictes i, per tant, de creixement personal.  Confiar en els alumnes i visualitzar que ells saben solventar eixos conflictes i seure on volen cada dia és una forma de crear un vioncle més fort amb el mestre/mestra i transmetre'ls eixa confiança. "Confie en tu, sé que saps fer-ho i jo no t'obligue a seure a cap lloc" "Seu on tu avui necessites"

I en últim lloc, si l'alumnat disposa d'un lloc asignat, tendeixen a ser molt possessius amb eixe lloc i els costa compartir-lo. Moltes vegades veig mestres, i a mi mateixa també, enfadades o enfadats perquè un determinat xiquet o xiqueta no comparteix, però per a ells és molt difícil quan estan inmersos en un món que els diu constantment que açò o allò és seu. Estan envoltats d'elements, d'objectes materials que "porten" el seu nom i ells, que per natura són egocèntrics i possessius, tenen encara més dificultats per compartir.  Eliminar la possessió d'un lloc obri la porta a la reflexió, a aprendre a compartir, a seure amb diferents companys cada dia i a veure la classe des de diferents perspectives, la qual cosa també condiciona les estructures cerebrals que es van a crear.








No hay comentarios:

Publicar un comentario