Ja fa molt de temps que a l'aula veia que alguna cosa fallava. Tots els dies l'assemblea, projectes portats a terme per tots amb dossier de fitxes per recollir de manera visual i per a tots igual el que havíem aprés, treball tots al mateix temps, plantejament de diverses activitats que pensava eren per a tots i que no ho eren, etc. Aquest fet es va agravar el curs passat quan em vaig incorporar al meu centre actual, el qual aten a un gran nombre d'alumnat amb transtorn de l'espectre autista. La gran dificultat que comporta treballar amb ells, el desconeixement i la falta de preparació per a fer-ho, així com la manca de recursos personals i materials em van moure primer a formar-me acudint a diverses associacions, ja que el servei de professorat no disposava de cap curs adient, i, després, a replantejar-me el meu treball i, per fi, canviar la classe totalment, posant-la potes per amunt.
Així és que aquest any i després d'haver visitat alguns centres per enriquir-me he canviat per complet el plantejament de la meua aula d'Educació Infantil per poder arribar a tots i totes i tractar d'incloure al meu alumnat amb dificultats.
La primera cosa que "m'he carregat" ha estat l'assemblea dels matins. Si bé l'assemblea és un recurs molt vàlid per als primers mesos d'Educació Infantil, ja que permet als alumnes sentir-se segurs amb el conceixement d'aquesta rutina, conèixer el nom dels companys i mestres, situar-se en l'espai i el temps, etc., una vegada superats aquestos mesos es fa molt avorrida i el que jo venia observant, l'alumnat desconecta completament i provoca més conflictes que aprenentatges. A més, l'assemblea no s'adapta a les necessitats de l'aula quan en ella tenim alumnat amb diversitat funcional i agrava encara més aquestes diferències, dificultant la plena inclusió. Ara imagineu el que pot suposar repetir l'assemblea dia rere dia durant tres cursos. Jo, sincerament, estava molt farta.
I què és el que faig?
Quan arribem al matí ens reunim en "assemblea" 5' per donar-nos el bon dia i veure l'horari de classe per saber quines activitats toquen durant la jornada. El nostre horari està elaborat de manera visual amb pictogrames d'ARASAAC, de manera que l'alumnat aprén a interpretar-les i facilitem la comunicació a l'alumnat TEA. Estem dotant d'un sistema de comunicació nou a tot l'alumnat, no sols a l'alumnat amn dificultats.
En acabar cada xiquet tria un joc de safata -tenim una gran varietat de jocs classificats a les safates de manera molt visible amb cartells amb fotografia, per facilitar la ubicació de cada material, i durant 45' els alumnes juguen a soles, recollint el material quan acaben i triant un altre. Aquest fet em permet a mi sugerir alguns jocs a alumnes que pense necessiten treballar alguna cosa més concreta, de manera que al llarg de la setamana vaig treballant amb tots i reforçant individualment el que necessiten. Al mateix temps, com que cada xiquet és autònom, em permet poder atendre tots els dies durant 10' a l'alumnat amb TEA, treballant les peticions, el contacte, la comunicació, etc., cosa que abans no podia perquè suposava descuidar a la resta del grup i atendre a aquestos alumnes deixant ben marcat les seues diferències. Ara aquestes diferències pasen desapercebudes, ja que cadascú està fent coses ben diferenciades.
Els materials disponibles són variats i van de menys complexos a més, de forma que em facilita l'atenció individual, perquè puc estar atenent a alguns xiquets mentre altres estan fent jocs que ja dominen, però tots van passant per tot de manera voluntària.
És important tindre una varietat gran per tal que cada xiquet estiga treballant en la seua activitat i, al mateix temps, puga canviar quan acabe. Tampoc hem d'oblidar-nos d'anar guardant materials que ja estan molt treballats i traure de nous, per evitar l'avorriment i mantenir la motivació.
En acabar el joc individual realitzem la rutina de l'esmorzar i eixim al pati, deixant la classe neta prèviament, fregant els plats i gots utilitzats, agranant i llavant el terra si és necessari - activitats que realitzen els meus alumnes-.
Després del pati tornem a l'aula i, ara sí, realitzem l'assemblea, però una assemblea que va enfocada a parlar d'aquelles coses que han succeit al pati: conflictes per resoldre, coses que ens han agradat o no, jocs que hem realitzat, etc. També aprofitem per si algú vol contar alguna cosa més personal. Treballem per tant els valors, la socialització, l'assertivitat -ja que són ells els qui solucionen els conflictes i els qui troben la resposta al que ha ocorregut i com solventar-ho-, l'establiment de normes i conseqüències -són ells qui estableixen les normes de l'aula entre tots i els qui decideixen les conseqüències a determinats fets que tothom ha de cumplir i ells qui estan ben atents quan no es compleixen per fer valer i aplicar les conseqüències triades-.
L'alumnat amb dificultats està present a l'assemblea de manera relaxada, ja que aquesta la realitzem al racó de relaxació, per tal que puguen estimular-se sensorialment amb les diferents textures, baixar el seu ritme d'activitat i centrar-se a la tornada a l'aula. D'aquesta manera estem amb ells i estan dins del grup classe. donant-nos oportunitat a tots de participar en la seua relaxació.
És en aquesta assemblea que aprofitem també per fer endevinalles, poesies, refranys.
En acabar l'assemblea realitzem activitats d'estimulació sensoriomotriu, diàriament, que impliquen molt de moviment, joc individual, en grup, d'equip, col.laboratiu, activitats de rotació, etc., responent a les necessitats d'acció dels més menuts i facilitant que, amb aquestes necessitats resoltes, pogam demenar-los uns minuts de calma i tranquil.litat sense desviar la seua atenció, evitant l'avorriment, la frustració i les crides d'atenció poc desitjades.
Les vesprades les dediquem als projectes, ioga, meditació, tallers de cuina, joc lliure en grupets, estimulació del llenguatge, grups interactius, entre d'altres.
Faig menció especial als projectes de treball. Si bé han sorgit d'una necessitat comuna del grup envers un tema concret, el seu estudi i investigació és voluntari. El treball el realitzem en xicotets grups, mentre la resta fa altre tipus d'activitat i sempre buscant l'aprenentatge, més que el resultat final de dossier. Així realitzem projectes on no elaboren cap dossier per a casa però sí hi ha un important treball al darrere amb una finalitat ben concreta i útil per a la vida reial, com per exemple aprendre coses d'Àfrica per tal de poder ajudar els xiquets d'allí col.laborant amb una ONG a través de la venda d'articles elaborats artesanalment a l'aula; estudi dels dinosaures i creació d'una exposició cultural a la que acudeixen alumnes, companys i famílies amb tota l'organització que comporta; el descobriment del poble on viuen a partir de les necessitats d'adquirir certs productes o fer servir certs serveis a partir de la visita reial de comerços i serveis en diferents eixides per la localitat on han de participar i organitzar les diferents activitats i els pasos que deuen seguir per poder realitzar-les: comprar alguna cosa, enviar una carta, traure un llibre de la biblioteca, etc. Exemples de projectes aplicats a la vida reial amb una practicitat palpable i una finalitat ben definida.
Així puc dir que he anat evolucionant des del treball amb fitxes de projectes, treball de taula i per a tot el grup, a pràcticament no seure a la cadira i cada alumne realitzant activitats ben diferents en cada moment, respectant el ritme i la llibertat de cadascun d'ells.
