exploradores

viernes, 6 de septiembre de 2019

ANTICIPACIÓ DEL TREBALL SETMANAL. HORARI PER A L'AULA.

Un dels aspectes que més m'ha preocupat al llarg dels anys és el de tranquilitzar els menuts deixant-los clar quines coses van a passar al llarg de la jornada escolar. Xiquets i xiquetes necessiten saber què va a passar per sentir-se segurs i, a més, sempre pregunten quan anem a fer tal o qual cosa. Abans gastava un panell on cada activitat que ocorria a la setmana era representada per dibuixos molt bonics, però a mesura que he anat formant-me i treballant amb alumnat amb dificultats de comunicació, més específicament amb alumnat amb TEA, vaig considerar oportú elaborar un horari d'aula on en lloc de dibuixos es gastaren els pictogrames. El llenguatge de pictogrames no sols ajuda a l'alumnat amb TEA, sino que facilita molt la comprensió a tot l'alumnat. A més estem ensenyant-los un altre sistema de comunicació i com que els pictogrames triats són una proposta de l'organització ARASAAC i, per tant, són utilitzats de manera consensuada en molts espais, unifiquem la manera de comunicar-nos en tots els entorns.

Al nostre centre, quan vaig arribar, hi havia una proposta de marcar cada dia de la setmana d'un color, de manera que l'alumnat que encara no llig o amb dificultats comunicatives, pot associar un determinat color al dia de la setmana, sent una gran ajuda per comprendre el pas del temps durant la setamana, així com ubicant les diferents activitats que van a ocorrer al llarg dels dies. Per exemple, poden associar: el dia de color roig farem vesprada internivell i anem a una altra classe, el dia blau s'acaba el cole i no tornem fins el roig, etc.

 Així, la proposta d'horari d'aula incorpora tant els colors per a la setmana, que al nostre centre s'utilitza a totes les aules per igual, i els pictogrames. 

Vos deixe una imatge per comprendre millor la idea.

Esperant que siga d'utilitat.

Nota: el meu panell d'horari està col.locat sobre una pissarra de suro, per tal que siga mòbil i puga adaptar la seua utilització als diferents espais on estem. 



domingo, 13 de enero de 2019

"TODOS VAMOS EN EL MISMO BARCO"

Una de les coses que m'ha canviat per complet la meua forma de fer, mirar i treballar a l'aula és aquesta frase que em va dir la coordinadora del seminari "A muscles de gegants" a València, Esther Roca: Todos vamos en el mismo barco.

Parlant amb ella i exposant-li els meus dubtes i dificultats per incloure tot l'alumnat a les diferents activitats de l'escola, em va dir ben clarament que no podria incloure tot el grup si no canviava la meua manera de mirar i d'entendre la responsabilitat de l'aprenentatge. Em va explicar que he d'entendre que si un xiquet o xiqueta fracasa, el fracàs és de tot el grup-classe, és tant meu com de l'alumnat i professionals que hi participen. De igual manera, quan un alumne avança, és responsabilitat i producte de tot el grup classe i professionals.

D'aquesta manera, l'alumnat deixa de participar individualment i comença a fer-ho col.lectivament. De la mateixa manera, els i les mestres redueixen el seu estrés i poden atendre millor cada cas.

I com es fa això?

Aquesta setmana he iniciat el canvi. El primer que he fet ha estat començar a parlar amb els xiquets del fet que tots formem part del mateix grup, tots anem al mateix vaixell i el nostre camí de la vida ens va a portar a aprendre, gaudir, compartir, viure, enfrontar-nos a diverses dificultats i ser feliços. Hem representat aquest lema amb un mural d'un vaixell on ens hem dibuixat tots i totes, navegant a la mar plena de tresors que ja hem aconseguit i d'altres que estan per aconseguir. El mural està exposat al corredor i cada dia, el veuen abans d'entrar a l'aula. 

Seguint amb els arguments d'Esther, he explicat els menuts i menudes que quan algú es porta malament, no respecta les normes o distorsiona a classe, no hem d'esperar a que jo o els altres mestres els cride l'atenció, cosa que ja feiem abans, sinò que qualsevol te la responsabilitat de fer-li veure que això que fa no anem a tolerar-ho i que no ens agrada. La manera de fer-ho és des de l'amor i el respecte, és a dir, quasevol persona a l'aula o espai del col.le on ocorre el fet, l'agafa,  i li diu asertivament, "ey, que et cauràs del vaixell i no vull que t'enfonses, recorda que això no ens agrada, has de...escoltar, abraçar, no pegar, no insultar, etc. Vine amb mi que jo tinc cura que no caigues". Automàticament sol eixir un somriure a qui està sent cridat l'atenció i diu "ah val, gràcies, no ho faré més", solucionant-se els conflictes de manera pacífica i respectuosa.  

De la mateixa manera, donem responsabilitat pel que fa als aprenentatges de l'alumnat. Si un ja sap els sons de tots els fonemes, ha d'ajudar a qui encara no ha arribat a eixe nivell en les diferents activitats, per exemple, escrivint una paraula a una carta i asenyalant-li amb gestos el fonema corresponent i si és el cas la grafia. O si un sap escriure els números correctament, pot ajudar a qui els fa a l'inrevés. 

També ara tots i totes som responsables de l'alumnat amb diversitat funcional que, si bé fins abans de Nadals no era atés correctament per manca de recursos personals, ara, a diari, quan tots treballen els jocs de safata, es van turnant per treballar amb ells al seu nivell durant el temps establert, de manera que tots els dies hi ha aquesta rutina de treball que els permet estar inclosos i treballar amb un igual. L'alumne o alumna que treballa amb eixe xiquet està fent un treball també molt important, desenvolupant l'empatia, el respecte a qualsevol persona humana i aprenent a guiar a un altre amb un nivell de desenvolupament diferenciat, aprenent a ser responsable i realitzar una tasca social i col.lectiva molt rellevant.

Un altre punt important que em va remarcar Esther i que encara he de posar en pràctica és fer visibles els objectius a aconseguir de cada alumne i alumna, de manera que tots i totes prenguen consciència del que han d'aconseguir en un període determinat de temps. D'aquesta forma tots i totes poden ajudar-se entre si i sentir-se ben orgullosos de participar a les metes aconseguides pels altres. Així tots som un equip que no deixa enrere ningú, que es responsabilitza dels avanços de tots i totes i que viatja al mateix vaixell, aconseguint que la construcció del coneixement i el creixement personal siga no sols individual sino també col.lectiu.

Doncs tenint en compte aquestos punts, només amb 4 dies de posada en marxa ja puc dir que el nivell d'ansietat que tenia a una classe amb 21 alumnes, entre els quals es troben tres alumnes TEA, un alumne repetidor, alumne d'acollida i molts altres casos amb històries personals darrere complicades, ha disminuit enormement o he pogut veure en quatre dies com tots i totes estaven ben atesos i participant en la mesura del que era possible.

Per suposat que hi ha moments molt durs on et veus superada i no saps ben be cap a on tirar, però tindre a la mà aquest canvi de mirada, de fer, de compartir, està creant un sentit d'unitat, de responsabilitat, de respecte com mai havia pogut viure com a mestra i torne a estar ben il.lusionada i amb forces per seguir lluitant pel que crec, una educació de qualitat per a tots i totes.





domingo, 16 de diciembre de 2018

IOGA Y MEDITACIÓ A L'AULA

Com ja sabeu, fa dos cursos vaig posar en marxa els tallers de ioga i meditació a l'aula d'Infantil. Aquest curs acabaré promoció amb el grup i al llarg d'aquestos tres cursos he pogut veure l'evolució en aquestos tallers on es requereix concentració, silenci, respecte a un mateix i als altres, control corporal, imaginació, visualització, pressa d'autoconcsciència, atenció, relaxació, precissió.

El primer any gaudien molt amb el ioga però demanaven un ioga més dinàmic i els costava molt respectar el silenci. És per això que vaig posar en pràctica l'aprenentatge de certes postures amb les cartes  "Eduyoga".

També utilitzava vídeos dinàmics on es practicaven postures a través de contes i música:

CANAL "YOGIC"

Pel que fa a la meditació, utilitzava els llibres de Maureen Garth:

Només pocs xiquets i xiquetes aconseguien visualitzar el que narraven les històries.  
Creava un ambient obscur, amb lamparetes de llums, tots gitats al terra amb coixins i tapats amb mantes. Llegia una de les històries i en acabar qui volia compartia el que havia imaginat.


A 2n d'Infantil vaig seguir amb la mateixa dinàmica i, poc a poc, observava la capacitat per estar més temps practicant ioga. Vaig començar a preparar petites tables de ioga amb algunes salutacions al sol i exercicis enllaçats, per després practicar postures amb les cartes.

A les meditacions observava que hi havia més capacitat de concentració i de visualització, ja que eren més els qui decidien compartir el que havien imaginat amb la lectura.

Vaig treballar també la consciència respiratòria i relaxació amb aquest llibre:


I, finalment, a 3er d'Infantil he posat en marxa la pràctica de postures amb el llibre:



Aquest organitza diferents postures de ioga en ordre alfabètic i s'explica el procés per poder-la realitzar de manera molt amena i lúdica. 

A cada sessió practiquem les postures que hem vist en altres sessions i per acabar presentem una pàgina nova, de manera que les sessions són acumulatives. A cada sessió llegim totes les postures i les practiquem, una per una, des de la primera pàgina fins la nova  a presentar, de manera que a l'inici de curs les sessions eren molt curtes i ara ja tenen una durada d'uns 15'.

Els alumnes es mostren molt motivats perquè volen descobrir les noves postures i sempre em demanen més temps, però respectem les pautes per mantenir la il.lusió  i motivació a les següents sessions.

Al principi practicàvem al terra, però fa unes setmanes he comprat uns protectors de càmping que resulten molt agradables i còmodes, són suaus, tous i aïllen del fred del terra.

A més, enguany també es mostren amb molta més capacitat de concentració a les meditacions i hi ha més participació a l'hora de compartir les seues visualitzacions.

Sens dubte, ha estat tota una evolució i experiència que els ajuda a baixar el ritme i concentrar-se, tot i que encara és molt difícil, al menys per a aquest grup tan complexe, guardar silenci.

Vos anime a posar-ho en marxa.






sábado, 15 de diciembre de 2018

VIOLÈNCIA ESCOLAR

Aquest curs estic formant part d'un seminari: "A muscles de gegants" i dins d'aquest forme part de la comisiió "violència zero" on treballem per aprofundir a les bases científiques que ens ajuden a previndre l'assetjament escolar i solventar casos.

La violència està present cada vegada més a les escoles i cal saber veure-la, previndre-la i posar solució quan hi apareix.

Vos deixe un article on hi ha enllaçada una guida molt útil,

PRIORIDAD INTERNACIONAL PARA FRENAR LA VIOLENCIA DE GÉNERO

martes, 13 de noviembre de 2018

PLA CARTESIÀ

Ja fa molts anys que treballe de mestra i sempre he vist massa complex per als menuts i menudes, entendre el pla cartesià o sistema de coordenades cartesianes.

Aquest és un contingut difícil d'entendre que requereix orientació espacial, domini de l'espai, domini de la lateralitat i llògica.

Sempre em trobava amb moltes dificultats, però aquest estiu, a un dels números de la revista "Aula Infantil", unes xiquets exposaven al seu article una forma de treballar vivenciada, prenent com a punt de partida el propi cos i l'espai ample. Així, aquest curs vaig decidir posar-ho en pràctica i vam crear a l'aula aquest pla cartesià gegant, on els i les alumnes són qui es van movent per l'espai, fins trobar-se amb un altre company i companya. 

En primer lloc les trobades es celebraven amb abraçades, per passar després a donar un atribut a cada xiquet o xiqueta i veure quin era el resultat quan es trobaven en un punt concret de l'espai.

Ací podeu veure alguna imatge representativa.






martes, 10 de abril de 2018

LA VIDA I LA MORT A L'AULA D'EDUCACIÓ INFANTIL

La vida i la mort són dos conceptes que van units. Un no pot existir sense l'altre. Però, comprendre que tot ésser viu algún dia ha de morir per tancar el cicle de la vida i acceptar-ho pot resultar molt complexe depenent de les nostres vivències, la nostra cultura i com ens han educat envers la vida i la mort des de menuts.

A la nostra societat, tendim a protegir els nostres infants entorn a la mort, perquè considerem que és una cosa trista, injusta moltes vegades i dolorosa. Suposa deixar anar aquell o aquella a qui estimem i que tantes coses ens ha aportat. Tractar i enfocar la mort  i com fer-ho és una decisió molt personal que vindrà influenciada per com ho està vivint l'adult que trau o fa front a aquest concepte.

Moltes vegades, inconscientment, la manera de parlar de la mort o afrontar la mort en el dia a dia, fa que els més menuts i menudes  desenvolupen la mateixa por, incertessa o terror que els adults puguen tenir. És per això que avui, després d'haver estat reflexionant-hi la jornada d'ahir, quan va morir el hàmster que teniem com a mascota a la classe, he volgut aprofitar per tractar aquest fet natural de la mateixa manera, amb total naturalitat.

Havia preparat la nostra mascota dins una caixeta de cartró, ben sellada i envoltada amb plàstics protectors, amb una finestreta de plàstic per si de cas algú o alguna tenia curiositat de  veure'l per confirmar que era cert que havia mort. No feia gens d'impressió, ja que estava com adormit, amb una expressió serena.

Només arribar a classe, els he contat el que havia passat l´'ultim dia de les vacances de Pasqua. Algunes i algunes han posat cara de pena, altres d'incredulitat i alguns d'incertessa perquè no comprenien molt bé que significava tot allò. Tots i totes han volgut vore'l.

Hem decidit que anàvem a enterrar-lo al jardí de l'escola, on cap xiquet o xiqueta juga amb la terra. Per tant tots han agafat pales i han començat a fer un clot, amb total naturalitat. Després hem fet un rogle, hem depositat la caixeta a dins i, per torns, hem anat dient quines coses ens havia aportat la nostra mascota, què haviem aprés de "Bigotes" i què era el que més ens havia agradat d'ell. En acabar cada xiquet i xiqueta ha anat tirant una miqueta de terra al forat fins que ha quedat ben tapat i l'han cobert amb pedres. I, finalment, hem decidit cantar una cançó alegre, perquè, una de les nenes ens ha dit que ara ell estava a l'estel dels animals, amb la seua gosseta que va morir fa poc de temps i això ens transmetia tranquilitat i alegria. Alguns han preguntat que si tornaríem a traure'l de la terra passat un temps i jo els he explicat que, quan un ésser viu mor, el seu cos li dona energia a la terra per tal que puguen créixer noves plantes ben boniques i nous animalets i insectes.

La veritat és que tots i totes ho han assolit amb molta naturalitat i estaven feliços de saber quant havien cuidat Bigotes, tot el que havien aprés i que, finalment, després d'una bona vida, ara descansava a l'estel i a la terra del jardí.

M'ha semblat un acte molt bonic. No he hagut d'inventar-me cap mentida i hem tractat el tema del cicle vital sense cap temor.

Si be la vida real ens possa a prova amb situacions molt més dolentes, pense que apropar els menuts i menudes als aspectes menys agradables de la natura d'aquesta forma, pot fer que ho accepten amb més facilitat i millore la seua comprensió.






martes, 23 de enero de 2018

EL TREBALL SENSE FITXES

Seguint amb els canvis dins l'aula, aquest curs m'he proposat experimentar com aprenen els alumnes, la seua evolució i motivació eliminant el treball de fitxes. Si bé la meua metodologia de projectes, fins ara, ha inclós un dossier de fitxes per recollir tot el treball realitzat al voltant del tema elegit, el trimestre passat vaig possar en marxa un projecte: "Els dinosaures", on no vam elaborar cap dossier.

Els alumnes i les alumnes van investigar moltíssim, estaven molt motivats i, sorprenentment van escriure, dibuixar, retallar, "llegir" més que si hagués elaborat qualsevol tipus de fitxa per recollir els resultats. S'oferien voluntaris constantment per treballar-hi. 

Vaig organitzar la tasca en diferents sessions, a mesura que anaven aportant material i treballàvem en xicotet grup, de manera que mentre uns estaven jugant als jocs de safates o per parelles, altres estaven amb mi elaborant el material que vam crear amb la finalitat de fer una exposició-museu a la qual convidaríem  a les famílies, amb tot el què comportava. 
Havíem de deixar tot ben organitzat, etiquetat i repesentat, de manera que quedara ben clar allò que volíem mostrar.

El projecte va comptar amb experts en la matèria externs que van venir a formar-nos i vam organitzar una jornada de famílies un diumenge, per tal d'anar tots junts/es a visitar una exposició de dinosaures al Museu de les Ciències i ampliar els vincles establerts entre família.escola. Aquesta va ser, sens dubte, una experiència màgica: el fet d'anar a un entorn fora del recinte escolar, amb la mestra i totes les famílies, germans, iaios o iaies, compartir dinar de pic-nic a l'antic llit del riu Túria, jugar a jocs tradicionals...

Per finalitzar i com que no teníem cap dossier de treball, enllaçant el projecte amb la temàtica central del centre en aquest curs, el cinema, vam elaborar un curtmetratge on quedava representat tot el procés del que havíem fet, els resultats i les nostres impressins mitjançant entrevistes de grup.

Va ser tot un èxit que vàrem estrenar a classe, com si ens trobàrem al cinema, cuinant prèviament roses (cotufes, dacsa) per acompanyar la projecció.

Ací podeu veure algunes imatges dels materials que vam elaborar.













Darrere d'aquest treball, he pogut experimentar i vivenciar com els meus alumnes i les meues alumnes han estat més motivats envers al treball de lectura, escriptura, creació, investigació i art que  el curs passat, quan vam elaborar de cada projecte un dossier de fitxes. Sorprenentment, alumnes que no volien mai treballar sobre paper i els costava moltíssim, sent molt lents i sense cap interés, han volgut participar d'aquesta manera de fer amb un objectiu ben clar i establert, amb una finalitat pràctica que dona sentit a allò que fem a classe.